EL CORATGE
DE MATAR
De Lars
Norén
Direcció de
Magda Puyo
TNC- Sala
Petita
06-10-2016
@teatrenacional #elcoratgedematar
Aquest dijous 7 d’octubre s’ha estrenat al TNC EL CORATGE DE
MATAR de Lars Norén, amb direcció de Magda Puyo. Una obra càustica sobre la
infelicitat personal en un país que gaudeix del millor estat del benestar d’Europa.
Una autocrítica mordaç de les relacions familiars en una relació paterno-filial
que protagonitzen un excel·lent Manel Barceló i un estrident Nao Albet. Una
relació de necessitat i de dependència mútua recarregada de rancúnia i odi. El
sexe sembla ser-ne el fil conductor i es mostra en la figura de Radka, l’amiga
del fill, una cambrera que ratlla la prostitució. El fill no és capaç de
penetrar-la en les relacions “només es refrega”, diu ella, però el pare, tot i
la seva decrepitud, procura agenciar-se-la, com ha fet nombroses vegades amb
tantes cambreres, “Però poc temps abans
que la mare morís, unes quantes nits abans, et vaig sorprendre, o més ben dit
et vaig veure un vespre, ajagut al damunt d’una de les criades, a sobre del
parquet de la sala gran... Vaig encendre el llum i us vaig veure –tu estaves
estirat i te la follaves- no és que em sàpiga greu, no t’ho creguessis –se me’n
fot” li retreu el fill.
L’obra no pot tenir sinó un desenllaç tràgic, que Magda Puyo
tergiversa en un final ambigu i una posada en escena innecessàriament
recarregada d’efectes i escenografia.
Una catarsi per a l’autor molt influït per les teories
psicoanalítiques de Rollo May, en un text que si bé es presenta en format
realista i una interpretació del Mètode, bé podria ser un somni o millor dit,
un malson. Les suposades veritats que s’hi diuen deixen incongruències penjades
que no tenen lloc al món de la lògica dels vius del tipus: “Jo era així?” li pregunta el fill al
pare, quan aquest li mostra les fotografies de nen. Potser tot plegat hauria d’haver girat més cap a aquest
món oníric també emparentat amb el psicoanàlisi, on tot hi té cabuda, fins i
tot l’assassinat del propi pare per a recobrar una suposada llibertat, o bé la
pròpia identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada