FILLS D’UN DÉU MARXISTA

TERRENAL - PEQUEÑO MISTERIO ÁCRATA-
@temporadaalta #Terrenal de #MauricioKartun @Recomana_

Mauricio Kartun
Teatre de Salt
23/10/2016
TEMPORADA ALTA

Dos personatges dins d’un teatrí, “El teatro del Mundo”, dos clowns becketians, el Gordo y el Flaco conversen, discuteixen, tot esperant Tatita, Godot o Déu. És l'espectacle Terrenal -pequeño misterio ácrata- de Mauricio Kartun. 

Un és el paradigma de l’home modern, actiu, efectiu, productiu, un executiu del “morroncito”, un pròsper agricultor. Més endavant entendrem que es tracta del “pimiento morrón” que cultiva, taxa, mesura, envasa i comercialitza. És la formiga de la faula de Lafontain, enfadós com l’Oliver Hardy del cinema mut. El seu nom és Caïm, Caincito, pel seu germà Abel, Abelito. Aquest, Abel, el seu germà (potser tots som germans), és un neoecologista, post hippy, un partidari de la slow life. És mandrós i tristoi. Un melangiós criador de cucs de pescar que s’assembla a Stand Laurel, que prefereix la festa a la feina, la migdiada a la productivitat. És la cigala de la faula, un vividor.

Un parcel·la l’escenari, posa fronteres, murs de contenció per a defensar-se. Es farà ric i gràcies a ell i els qui són com ell, el món prospera i evoluciona. Però per culpa d’ell el món es globalitza, s’enfronta amb els seus coetanis per cobdícia, enveja i egoisme i finalment (d’això no en parla l’obra) provocarà el col·lapse d'un sistema, el capitalisme, desenfrenat i insostenible que alguns mal anomenen neoliberalisme. Encara que de la llibertat que parlen, la dels mercats, no té res a veure amb la Llibertat de les revolucions, la Llibertat dels filòsofs, la Llibertat espiritual...

Finalment, arriba Tatita-Déu-Godot que prefereix la música i la dansa a les paraules, fer l’amor a la guerra, la “fiesta y la siesta” d’Abel a la productivitat dels pebrots de Caïm. La continuació de la història de tothom és coneguda. Però la intel·ligència Mauricio Kartun deixa una porta oberta a l’esperança. Caïm s’emporta la dona embarassada del seu germà Abel i així, sense saber-ho criarà la descendència de qui ha matat.

L’obra està basada en els escrits de Flavio Josefo, historiador del 93 d.C., també anomenat José ben Matityahu o Josefo ben Matityahu, cabdill jueu que va lluitar contra els romans comandats per Tito, qui el va fer empresonar. A Roma va convertir-se en un dels favorits de la família Flavia i per això va ser atacat a la seva última etapa pels mateixos jueus. Un text molt curiós que Mauricio Kartun rescata i el converteix en una lúcida al·legoria irònica de la història d’Occident dels últims 2000 anys, amb una proesa de llenguatge culte, arcaic i argentí, amb notes col·loquials que fan tronxar de riure: “estàs más pálido que un mimo mareado”, “Cinco pelos en la cabeza no son nada, pero un solo pelo en la sopa son mucho”... Tres magnífics clowns interpretats amb una precisió de rellotgeria per Claudio Martínez Bel, Caïm i per Claudio Da Passano, Abel i Rafael Bruza, Tatita coronen d’excel·lència de l’espectacle.