LEHMAN TRILOGY
De Stefano
Massini
Direcció:
Roberto Romei
Sala
Villarroel
04/07/2016
En veure Lehman
trilogy, un surt gairebé admirat de la tenacitat del Self Made Man que van
ser la família Lehman. El primer Lehman, Henry, anglicació de Hayum (Santi
Ricart), un jueu immigrant d’Alemanya, perseguit per la fam, va aconseguir
obrir una petita botiga a Montgomery, Alabama, on hi venia roba, suficientment pròspera
per al reagrupament familiar amb els seus dos germans: Emanuel (Oscar Muñoz) i Mayer
(Jordi Rico). Els tres van saber treure profit de les desgràcies dels altres
ampliant el seu negoci amb el cotó. Mayer, el més petit però també el més
eixerit dels tres, crea la figura de l’intermediari que revolucionarà el
mercat fins els nostres dies. Molt irònicament ho exposa al seu futur sogre: “Nosaltres no construïm
res, no fabriquem res, no cultivem res. Nosaltres comprem a uns i venem a uns
altres pel doble, el triple del seu valor i així ens enriquim.” I a fe que ho
van fer! Primer amb el cotó i més
endavant amb el ferrocarril. La saga continua amb Philip, el primogènit d’Emanuel
(David Vert) que amplia el negoci creant l’emissió d’accions a borsa, mentre el
seu cosí Herbert (Jacob Torres) es converteix en el primer senador jueu de l’estat
de Nova York. Sobreviuen el crack del 29. L’últim de la saga Lehman, Robert (Rubén
de Eguía), multiplica el negoci amb la introducció d’un irònic sentit del marketing:
“el consum i no pas la producció és qui determina la prosperitat”. La riquesa
va creixent de forma exponencial a cal Lehman, alhora que ho fa el cinisme dels seus
directius.
La història pràcticament acaba aquí. Resulta una exposició
objectiva molt enriquidora, però sense judici. Un distanciament brechtià que
revisa amb detall un període de prosperitat als Estats Units, on sembla que qualsevol
podia fer fortuna. Un país jove necessitat de mà d’obra exhaustiva. Una terra
promesa per a la desgastada i malmesa Europa. Un refugi per a qui no podia sortir-se’n
i un filó per a aventurers. A l’obra trobem a faltar el que ha marcat la nostra
història més recent: l’esfondrament de l’imperi Lehman Brothers i la
desproporcionada crisi on encara estem submergits vuit anys després. No ens
parla del descontrol financer, l’amoralitat del mercat, la cobdícia dels seus
protagonistes i la permissivitat dels governs. Trobem a faltar la denúncia al
tram final d’una saga exemplar. Sobre el com i el per què es va produir la
crisi se n’ha escrit molt. Però qualsevol vianant podia veure que l’orgia d’hipoteques
subprime s’acabaria amb una llarga i catastròfica ressaca. Stefano Massini no analitza
aquesta part de la història, no es mulla i crec que és una llàstima, ja que aquest quart
volum de la trilogia mai escrit és el més actual, el que crea controvèrsia i el
nus de la qüestió que provocaria la reflexió i el debat als espectadors. I si m'ho permeten, encara voldria remarcar el tractament que li fa a la dona, innecessàriament, provocadorament, insuls, estúpid o bé de femme fatal. I és curiós ja que la cultura jueva és de les poques que es transmet via el matriarcat. Tal vegada sigui perquè els valors esmentats sobre la moralitat de les stock options poc té a veure amb l'autèntica feminitat. La mare dels tres pioners ni s'esmenta, les esposes dels germans pioners en resulta més important la vestimenta que els sentiments o la seva intel·ligència. La còmica recerca d'esposa que fa Philip, poc o res té a veure amb l'amor. I la de Robert és una cretina que ridiculitza les dones amb caràcter.
Després de la lloada posada en escena de Luca Ronconi al
Piccolo de Milan, ara ens arriba a la Villarroel amb la versió de Carles
Fernández Giua, molt ben dirigida per un Roberto Romei molt segur i directe en
la seva exposició. Una escenografia sòbria i funcional ajuda al lluïment de la
interpretació dels sis excel·lents intèrprets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada