L’EMPESTAT
De Jordi Oriol
Direcció Xavier Albertí
La Seca Espai Brossa
El binomi Jordi Oriol- Xavier Albertí ja va iniciar-se fa
uns anys amb les reinterpretacions hibridades de Hamlet i La caiguda de Camus
en la sorprenent La caiguda d’Amlet (o La Caiguda de l’ac) (Temporada Alta
2007) amb un resultat molt personal. Aquest cop la companyia Indi-Gest crea l’empelt
Shakespeare i Camus a través de La Tempesta i La Pesta i dóna com a resultat L’Empestat.
Bona, no? Un títol atractiu per a un espectacle que a aquestes alçades ja ha exhaurit
les localitats. Un nou divertimento sofisticat i juganer que tanca la
quadratura a quatre bandes.
Una pluja constant i un piano de cua són els únics elements
escenogràfics. Els sona? Però a L’empestat, la pluja no és només un paisatge,
una sensació que s’encomana, un fil argumental, com ho era a La força oculta
que va presentar fa pocs dies el magistral Ivo Van Hove al Lliure. No. La pluja
de L’empestat amara els protagonistes, no a nosaltres. I tant ho fa, que el
propi Oriol es submergeix a la piscina creada a la cua del piano, que funciona com
a negatiu de l’illa on ha naufragat un tal Ivan (Caliban). Oriol arrissa el seu
enginy lingüístic creant un personatge per fi alliberat de la llengua que l’ha
traït. Tornant a un principi atàvic, pre-liminoide, potser demoníac, per a inventar-se
un llenguatge propi, entortolligat, enrevessat, divertit i no gens banal, que
li servirà per a explicar-se la realitat i a ell mateix. Una pirueta lingüística on la música hi té un paper essencial. El ritme de
l’acció, la cadència del recitat, la sonoritat del discurs resulten aquí tant o
més importants que el propi contingut. I doncs, ja que tot s’ha explicat, ara interessa
esbrinar-ne el com del discurs, el seu continent. La simfonia parlada d’Oriol
està acompanyada, com no podia ser d’una altra manera per Beethoven,
concretament la Sonata nº 17 (coneguda com La tempesta) que interpreta Carles
Pedragosa, versàtil tant en el paper de pianista com de Gabriel (Ariel).
Un joc tràgic i satíric, i un cant d’amor cap la llengua!
Encara ens queden entrades per les funcions fins diumenge!
ResponElimina