Measure for Measure
De William Shakespeare
Royal Shakespeare Company
Festival Temporada Alta
Teatre Principal de Girona
11/10/2019
No pot ser més oportuna la inauguració d’enguany del festival
Temporada Alta amb la magnífica interpretació de RSC a Mesura per Mesura, una
trama que gira entorn del sentit de la justícia i ens apropa la nostra imminent
realitat: pendents de la sentència del Procés i del que passarà els propers
dies.
L’obra ens parla d’un Duc que vol posar a prova el seu
govern, certament permissiu, posant el seu entotsolat nebot Angelo com a
substitut durant la seva pretesa absència. Angelo és un intransigent obsessiu
de l’ordre establert, del pensament recte, un fonamentalista de la moral cristiana. Les detencions se succeeixen sota
el seu mandat fins a arribar a Claudio, un jove que ha deixat embarassada la
seva promesa abans de casar-s’hi. La pena capital caurà imminentment sobre el
pobre cavaller Claudio. Serà la seva germana, la novícia Isabel, qui demanarà
clemència a Angelo, qui queda rendit d’amor o de luxúria i accepta amb una
condició: per a perdonar el seu germà, Isabel haurà de corrompre’s al llit d’Angelo.
Ella no pot acceptar i la trama es va embolicant, fins que apareix el Duc, que
ha presenciat tota la seqüència, per restituir l’equilibri a la comunitat.
La falsa justícia impartida pel més corrupte de tots ells,
la contundència d’arguments de la fràgil novícia, la necessitat de transcendir
la llei per a restaurar l’harmonia, ens remouen les tripes per les ressonàncies
amb els esdeveniment que hem viscut a Catalunya des de l’1 d’octubre de 2017.
Una posada en escena sòbria i elegant, sense cap decorat més
enllà d’unes diapositives projectades al fons de l’escenari. La paraula de
Shakespeare i la dicció perfecte dels intèrprets, agafen tot el pes que
mereixen. I és que potser no cal res més per endinsar-se a la mesura que
exigeix el text. Per a no aparèixer, ni tan sols veiem els músics que
acompanyen les escenes, foragitats entre bambolines. Només ens adonarem que la
música era efectivament en directe a les escasses glòries de la companyia. I és
que a Anglaterra, dues salutacions és el màxim que es permet una companyia,
encara que el públic ardent en reclami més, almenys el doble, com va ser a
Girona a l’estrena de TA. I és que tot està molt mesurat en aquesta posada en
escena.
... una pressa en paga una altra;
un diferir amb un diferir es
contesta;
Un magnífic i subtil joc de llums de Simon Spencer, que van
requerir el transport de dos tràilers des d’Anglaterra, dona pas a les diferents
escenes amb tal discreció que podria passar desapercebut. I en contrast un llampant
vestuari, força teatral, situa l’acció al tombant del s. XX, època de disbauxa
i Charleston.
Resulta obvi i sobrer parlar de l’excel·lent interpretació
dels protagonistes. Només voldria fer esment de la no menys magnífica actuació
dels secundaris, que creen uns personatges que ens resulten molt reals.
Magnífica la madama del bordell, Miss Overdone (recuita), el clownesc Pompeu, el
genial Lúcio... que amenitzen les subtrames de la funció en la justa Mesura. I
una curiositat per acabar: Julieta, la jove embarassada promesa de Claudio,
apareix en una cadira de rodes i un tendeix a pensar que es tracta d’una
exigència de direcció, però a la sortida la veiem sempre asseguda a la seva cadira.
No era una interpretació. I m’agrada pensar en la normalitat anglesa que actors
de la RSC, puguin ser paraplègics o bé estar recuperant-se d’alguna lesió o
accident, i seguir fent la seva feina de forma excel·lent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada