LA RE(S)PÚBLICA

VIEJO AMIGO CICERÓN
D’Ernesto Caballero
Dirigida per Mario Gas
Teatre Romea
21/10/2019
 

Mario Gas dirigeix una altra personalitat de la Roma Clàssica, després dels seus èxits amb Sócrates, muerte de un ciudadano també amb Josep Maria Pou i Calígula d’Albert Camus. Grans personatges de la història amb una relectura moderna per a fer-nos-els propers. Ara és el torn de Ciceró i l’escena, en aquest cas, es desenvolupa en una biblioteca on dos estudiants estan preparant el treball de final de carrera quan, tot d’una se’ls apareix, no gens menys que el mateix objecte de la seva investigació: Ciceró. Així l’obra beu d’un realisme màgic on els personatges entren i surten del seu rol d’estudiants en l’actualitat a un passat que van creant alhora que l’interpreten. La seva naturalitat resulta essencial per a que el públic segueixi el joc de manera espontània. Miranda Gas i Bernat Quintana acompanyen amb gran presència i excel·lent dicció un Josep Maria Pou, saltant del present a la pretèrita Roma, i servint de contrapunt necessari per a l’acció.

David Ruano

Ernesto Caballero crea una ficció que funciona, especialment quan parla en boca de Ciceró per a atorgar-li frases que podria haver expressat el mateix filòsof. Especialment punyents, per les ressonàncies amb el moment actual, resulten les cites polítiques sobre la República (la Res Pública, és a dir els afers socials), la democràcia, la justícia, la veritat, i també l’ensenyament. “Els professors ensenyem no pas el que sabem, sinó el que som...” Quan l’autor toca aquests temes sentim que ens està parlant directament a nosaltres. La mà de Mario Gas i el seu savoir faire, així com la seguretat de Josep Maria Pou en escena, ens faciliten amb desimboltura un text força discursiu, per bé que tremendament interessant. Contradictòriament, quan el text es decanta cap a temes més íntims i mostra els sentiments del personatge, és a dir, quan podria semblar més “teatral” , al meu parer, l’acció decau, i voldríem seguir escoltant les frases lapidàries del filòsof que agafen un sentit profund en l’actualitat convulsa que estem vivint.